Ressenya 02: La Revancha del Reportero

Fitxa tècnica 

Títol: La revancha del reportero

Tras las huellas de siete corresponsales de guerra

Autor: Plàcid Garcia-Planas

Editorial: Diëresis, Editorial Diéresis, S.L.

Col·lecció: Primera Página   

Primera edició: octubre de 2007

Número de pàgines: 208 pàgs.  

Format: 15 x 23 cm. Amb vuit mapes esquemàtics

ISBN: 978-84-933997-5-7

La revancha del reportero és una obra que narra les experiències i vivències de set corresponsals de guerra al segle XX. El reporter i autor del llibre, Plàcid Garcia-Planas, ressegueix les petjades d’aquests homes que van arriscar la seva vida en zones conflictives com Melilla, la Prusia Oriental, el Marne, Barcelona, Dachau, Saigón, Beirut i Tiro. Tots aquests personatges tenen en comú ser corresponsals de La Vanguardia però també, un afany per investigar, descobrir i entendre el que passa i descriure i fer conèixer a la resta del món, els esdeveniments que van marcar i, encara marquen, la història de la humanitat. 

Els protagonistes són José Boada Romeu, Agustí Calvet, més conegut com a Gaziel, Enrique Domínguez Rodiño, Francisco Carrasco de la Rubia, Carlos Sentís, Javier María Padilla i el mateix autor, Plàcid Garcia-Planas. Alguns, com Francisco Carrasco de la Rubia, van perdre-hi la vida perseguint la veritat dels successos, aventures que semblen sortir de llibres de ficció però que descriuen una realitat, viscuda per generacions anteriors. 

El llibre s’estructura en vuit històries de guerra, de vuit indrets del món explicats per les cròniques que van deixar els reporters de La Vanguardia i la situació del segle XXI d’aquests llocs, narrats per l’autor en primera persona. En l’últim relat, La revancha del reportero, Garcia-Planas explica un fet estoic viscut a Tiro, Líban, que l’eleva a la mateixa categoria d’importància que els seus antecessors. D’aquesta manera, Garcia-Planas manifesta la heroïcitat de les accions dutes a terme per aquests reporters que sovint, el temps fa que caiguin en l’oblit:

“Diez años después, pienso, metería un buen gol al que sopla en mi nuca si logro que Rula y Amal embarquen en el Princesa Melisa: el gol que La Vanguardia no pudo marcar colocando la bandera de la ONU sobre el serrallo de Tiro.

Por esa bandera imposible, pienso, y por los narradores de guerra que me han precedido en la existencia.

Por la sed que sufrió Boada en Melilla. Por el frío que pasó Rodiño en Prusia Oriental. Por la sangre que pisó Gaziel en el Marne. Por el brutal fusilamiento de Carrasco de la Rubia en Barcelona. Por la repugnancia que sintió Sentís en Dachau. Por el peligro que Padilla experimentó en Saigón.” (Segon paràgraf. Pàg. 200)

El llibre emmarcat dins del gènere periodístic i subgènere de crònica de guerra és una radiografia detallada de les experiències de vida dels reporters de guerra que, de manera voluntària, entren a formar part de la esfereïdora realitat d’alguns països, per transmetre-la als lectors.

La revancha del reportero rememora els cruels episodis viscuts durant el segle XX i, indirectament, reivindica la feina feta pels autors de les cròniques d’aquest esdeveniments. Així mateix, deixa impregnat al lector d’aquesta inquietud, curiositat i delit vital, per transcriure uns fets a paraules, per ser projectades a tot el món.