Escoltar el doble, parlar la meitat

Una instructiva i humana lliçó de psicologia va tenir lloc a la classe dels estudiants de segon de periodisme de la UAB. Begoña Odriozola, qui va presidir la xerrada del dijous 29 de setembre, és especialista en psicologia clínica i d’emergències i treballa al servei d’atenció psicològica en emergències del SEM. També col·labora al programa Respira dirigit per Lluís Reales de la cadena Btv.

La conferència va servir als futurs periodistes de guia pel tractament de les víctimes d’un fet noticiós. Odriozola va posar-se a la pell dels professionals de la informació com ho fa amb els seus pacients. Com treure el ‘suc’ a les fonts? Va centrar-se en aquesta habilitat i va posar damunt la taula tres objectius bàsics que comparteixen psicòlegs, periodistes i treballadors socials: captar informació prèvia que sigui rellevant, disminuir l’ansietat de la persona i generar confiança. 

Somriure a la víctima, emprar ‘frases socials’ com, fa calor oi?, que guapo/a que vas avui, etc, o utilitzar el sentit de l’humor són estratègies claus en un procés que Odriozola anomena ‘acoblament’. En definitiva temps que, segons ella, no és perd sinó que és necessari per ‘no ficar la pota’ i guanyar-se el testimoni. 

Escoltar és una acció que sovint ignorem. “Tenim dues orelles i una boca, per escoltar el doble i parlar la meitat” justificava Odriozola. Cal escoltar la víctima i observar el que ens està comunicant amb el llenguatge no verbal. Sovint el missatge és contradictori: és important parar atenció en els gestos perquè és per on, a les persones, se’ns escapa la informació emocional, una informació ambigua i que cal desxifrar i comprovar. 

L’especialista en psicologia clínica i d’emergències, assegurava que en aquests casos on cal actuar amb rapidesa, l’empatia és el millor ‘truc’ per guanyar-se la confiança de les persones i l’escolta activa, és a dir, escoltar atentament, una solució per calmar l’angoixa de la víctima i perquè les persones es deixin ajudar. 

Alguns consells que va adreçar als alumnes van ser la necessitat d’adaptar-se al caràcter de la font (mai entrar en el seu ‘espai’ sense tenir el seu consentiment); no prometre res que no es pugui fer; no prendre’s com a personals missatges negatius de la víctima, fruit de la ràbia del moment; no intentar raonar, argumentar o defensar-se en el punt més ‘encès’ de l’emoció que viu la persona i no preguntar per les emocions viscudes durant l’incident, perquè pot generar algun dany. Cenyir-nos per tant, als fets de succés.

Odriozola va perfilar quatre tipus exagerats de víctimes freqüents en catàstrofes: 

• la histriònica: persona amb una gran inseguretat que busca la valoració dels altres de manera exagerada i teatral, fora del normal. Emet un discurs sense emocions, molt grandiloqüent però sense contingut. Parla molt, està d'acord amb tothom i varia el seu discurs. S'engrandeix quan hi ha espectacle. 

• la narcisista: persona insegura amb complex de superioritat. Busca la valoració dels altres més activament però es creu que és el millor. Sota pressió, tolera molt malament les crítiques. Pot arribar a l'agressivitat quan se li porta la contrària. 

• l’obsessiva: persona que viu els errors de manera molt dramàtica. Si s'equivoca el millor és que no se li faci veure perquè es pot bloquejar. La seguretat interna l'obté en l'ordre exterior. 

• i la paranoica: persona extraordinària i suspicaç. Busca proves constantment que avalen les seves sospites de que algú els hi vol fer mal. És molt intel·ligent i emet uns discursos molt coherents i molt detallats. Cal distingir el discurs paranoic perquè sovint passen per reals. Hi pot haver risc d'agressió perquè si es qüestiona el seu missatge és fàcil que ho interpreti com a una amenaça, com si se tu també vagis en contra seu.