La família bosniana. Entrevistem a Maya Lazarevic

Una família ben diferent a la nostra: la família comunitària exògama 

Hem analitzat una família immigrant procedent de Bòsnia, que va abandonar el seu país natal a causa de la guerra que es va produir a l’antiga Iugoslàvia, entre els anys 1992 i 1995, que enfrontava musulmans bosnians i cristians de Croàcia contra els serbis. L’entrevista que hem dut a terme per a desenvolupar el treball ha estat focalitzada en la filla gran de la família, Maya Lazarevic.

La Maya té una tieta que viu a Catalunya amb els seus fills i els seus pares, van creure convenient aprofitar la oportunitat i anar-se’n del país cap a Catalunya. En un primer moment només van poder marxar la mare i els dos fills, ja que, per als homes era molt complicat sortir del país; per aquest motiu, el pare no va poder abandonar-lo fins que la guerra ja gairebé havia acabat i va poder obtenir el visat.

La família està formada per quatre membres, Drazen Lazarevic (pare), Samira Lazarevic (mare), Maya Lazarevic i Alen Lazarevic (fills), de 46 anys, 39 anys, 18 anys i 11 anys, respectivament. Les seves relacions familiars, en aquest cas, no són gaire diferents pel que fa a la resta de famílies catalanes. Els fills tenen força llibertat, però és més restringida que la que tenen a Bòsnia perquè al seu país de procedència, per exemple, a les deu de la nit els exigeixen ser a casa. La confiança entre pares i fills és escassa, sobretot amb el pare, amb qui tenen una relació més freda i distant, al contrari que amb la mare. Tot i les similituds amb la família característica catalana, els fills es veuen limitats a fer certes coses, que els pares de famílies catalanes veuen com a normals. 

 

La Maya ens explica la gran diferència que hi ha entre ella i la seva cosina, que viu a Bòsnia. Allà el control dels fills és molt més estricte, els pares ho volen saber tot: amb qui van i a on van. També la figura paterna imposa autoritat davant dels seus fills i la relació entre germans és més igualitària. El poder a la família es concentra en la figura del pare, que constitueix el pilar que regeix als altres membres: ell és qui carrega amb el pes econòmic i sense ell la família no tira endavant. Aquest tret pot fer intuir a la societat catalana que la seva manera de fer és masclista, ja que, per exemple, a part del ja esmentat, la dona ha de portar el cognom de l’home. A més, les feines domèstiques les fa la dona i és l’encarregada de cuidar els fills. 

A Bòsnia, les famílies viuen juntes. Normalment la dona va a viure amb la família de l’home; al pis de sota viuen els avis i al de dalt els seus fills i néts.

Pel que fa als costums i productes típics de Bòsnia, la Pita és un plat característic de la seva cultura i consisteix en una pasta de full on s’introdueix formatge, espinacs, carn o patata dins, s’enrotlla en forma d’ensaïmada i es posa al forn. També la Rakia, una beguda tradicional artesanal alcohòlica de 70 graus, que els homes es prenen al matí abans d’anar a treballar.

Ball tradicional de Bòsnia, el Kolo

Les celebracions típiques depenen de la religió que practica cada família. Els cristians celebren el Nadal, la Quaresma, etc., i en canvi, els musulmans fan el Ramadà. De manera, que com que totes les religions conviuen conjuntament, tenen diferents dies festius.

Un costum propi de Bòsnia que es diferencia d’aquí, és que mai es fan dos petons si no hi ha un grau elevat de confiança, sinó que la seva manera de saludar-se o acomiadar-se és estrenyent la mà. Pel que fa a la religió, cada vegada s’està perdent més amb les noves generacions que no acudeixen a missa, però la gent gran continua sent molt religiosa.

Els pares de la noia entrevistada pertanyien a diferents religions, però en l’època en què es van casar, abans de la guerra, no estava mal vist tenir relacions amb gent de creences diferents. Després, la guerra va fer que tothom s’aferrés a la seva religió i defensés el que era seu, de manera que actualment, ja no s’estableixen lligams entre el bosnians i serbis de diferents religions perquè no està ben vist. Quan els seus pares es van casar, però, van acordar no pertànyer a cap religió, renunciant cadascú a la seva. Per tant, no es pot considerar que els matrimonis siguin concertats, però no s’accepten els matrimonis de diferents pensaments religiosos.

La Maya ens va comentar que el que més troba a faltar és la família, ja que la veu un cop a l’any aproximadament. A més, la distància també condiciona en el menjar, pel fet de no poder gaudir dels seus plats típics, perquè aquí no està establert el costum de cuinar-los. Finalment, també enyora la manera de viure de Bòsnia, molt més basada en el present: els bosnians no pensen en el demà, sinó que viuen molt més el moment, el dia a dia i comparteixen molt més les coses. Són gent molt oberta i et fan sentir molt bé al seu costat, de manera que mai et faran sentir desplaçat.

Després d’aquest anàlisi familiar de la Maya, es pot concloure que pertanyem a dos tipus de famílies diferents: la família nuclear igualitària i la família comunitària exògama. Una vegada feta l’entrevista, són evidents tots els trets diferencials de cada cultura, com els costums, tradicions, relacions familiars, etc. que condicionen una manera de viure determinada.