Veient l'"èxit" rotund de la manifestació del 29-S i els diferents punts de vista de la realitat, no és difícil observar la capacitat de poder i manipulació que tenen o poden tenir els mitjans de comunicació.
Les dades divergeixen (140.000 o 400.000 manifestants?) i als diaris cadascú hi diu la seva. Sabem que és difícil, per no dir impossible, ser objectiu. Però no hi ha ningú capaç de fer un recompte de la gent que realment es dispersava pels carrers de barcelona, les botigues que tenien la persiana baixada o les baixes laborals d'aquell dia?
És difícil, fins hi tot, fer un càlcul aproximat.
Potser si els piquets deixiessin treballar als qui volen, potser si els autònoms no els hi supusés una gran despesa fer vaga, potser si els serveis mínims haguéssin permès a alguns treballadors arribar al seu lloc de feina... potser així podriem obtenir dades ajustades a la realitat però tot i així, seria una tasca difícil.
Crec que l'única opció per comunicar de forma adequada la realitat és senyir-se al màxim a la objectivitat i la neutralitat i mirar-nos-ho com si no ens hi anés res.
Però, qui pot deixar de ser persona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada