140.000 manifestants, piquets, antisistemes, violència al carrer, seguiment desigual... aquests són els trets que carcateritzen la vaga general convocada contra la reforma laboral del govern de Zapatero. Des del juny de 2002 Espanya no vivia una vaga tan important contra les reformes laborals del govern, aquell any amb Aznar al capdavant.
Segons els sindicats, la vaga va tenir un "éxito inaudible", com bé comentava Toxo secretari general de CCOO. Però el govern no deia el mateix amb la única declaració de Corbacho, actual ministre de treball i immigració, que no es mullava gens dient que "el seguiment ha sigut desigual, per sectors i territoris". La xifra cedida pels Mossos i la Guàrdia Urbana (140.000 persones), contrastaven també amb la dada que donaven les centrals, que parlaven de 400.000 manifestants.
Mentrestant, els piquets es dedicaven a atemoritzar botigues i centres comercials al centre de Barcelona, on la violència va prendre el paper de protagonista. Els propietaris i dependents, baixaven les persianes cada cop que s'acostava un piquet i, mentre algunes tenien el pany segellat, d'altres no en van sortir tan ben parades, com la botiga de texans de Passeig de Gràcia.
Altres treballadors van optar per fer, del dimecres 29, un dia "semi-festiu" i comprar o dur a terme totes aquelles tasques familiars que se'ls havien endarrerit.
Resultat del dia: milers de manifestants al carrer, 60 ferits, 42 antisistema detinguts, destrosses a la ciutat i el discurs del govern que anuncia que el diàleg està obert. De moment, del resultat de la vaga no se'n sap res. Hauran servit les escridassades per aturar una reforma que sembla que tira endavant sense contemplar queixes? la resposta la podrem copsar d'aquí no gaires mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada